El Sant Jordi de l’any 1999 va sortir a la llum un llibre que recollia la història de l’Autòdrom en els seus anys d’activitat com a circuit automobilístic. Sota el títol Vida efímera d’una gran obra, el seu autor, Antoni Mirabent i Muntané, va compilar des de les motivacions dels impulsors del projecte i el context en què es va dur a terme, fins els noms de les competicions, dels vehicles i dels festivals que s’hi van acollir.
Resulten molt interessants, llegides en perspectiva, algunes paraules tant de Mirabent com de personatges de l’època en què es va crear aquest espai pioner al món. En recollim algunes en aquest article, com a mostra de com els llibres ens permeten, sigui de manera immediata o amb el pas del temps, accedir a noves perspectives de la realitat.
En el seu llibre, Mirabent, recull, per exemple “les impressions de l’arquitecte encarregat de les tribunes i llotges, Martino Arroyo, que acompanyat de qui va ser director de l’Autòdrom, Frik Armengué, va sentir les emocions que transcrivim seguidament: ‘Doncs bé en nostra pista, ademés de la suavitat de moviments deguda a un paviment de formigó, en ple viratge, inclús en els punts més alts del mateix, la seva superfície és de tal naturalesa que si el cotxe porta la velocitat que en aquella zona li correspon, la resultant de la gravetat i força centrífuga li és sensiblement perpendicular, per quina raó ni el cotxe ni els seus ocupants es senten atrets cap al centre de la corva, ni despedits cap al seu exterior, produint-nos una falsa sensació de verticalitat en nosaltres mateixos que ens fa veure inclinat l’horitzó, desplomats els edificis i caigudes les planúries’”.
“No és menys important l’opinió de qui va ser president del Sindicat de Periodistes, Co de Triola, que en tot moment va estar al costat dels decidits emprenedors. Un fragment del seu comentari va ser el següent: ‘Ben digna de dedicar-hi uns moments és, certament, l’estudi d’alguns aspectes de la magna obra. Car l’autòdrom no l’hem pas de veure solsament sota’l caire del lloc on hi haurà èpiques lluites, on es desenvoluparà un espectacle ple d’emocions; com a creador i desvetllador de frisances insospitades […] L’autòdrom ens suggereix l’idea d’una escola. Una escola d’alta educació. Un gran laboratori on es treballa curosament en la recerca dels coneixements necessaris per arribar a un millorament general. […] El sol fet d’estar representades a les curses inaugurals Nacions foranes, és ben trascendental. L’autòdrom proporciona ocasió de difundir els coneixements veritables de la nostra manera de ser. Indubtablement un centenar d’estrangers podran capacitar-se de que nostre país es tan europeu com intel·lectual França, la mercantil Anglaterra o la industrial Alemanya’”.
Per la seva banda, més enllà de recollir aquestes declaracions fetes en el context dels anys vint, el mateix Mirabent escrivia ara fa 21 anys:
“Pensem que amb una visió de futur extraordinària, els nostres avis van pensar en una pista per a curses de cavalls i una altra per a motos. També fa molts anys que es va donar un impuls i reconeixement públic als cotxes antics, tal volta els mateixos que venien a competir a l’Autòdrom”.
I seguia:
“Ben estudiat el cas, creiem que si es busqués una bona utilització d’aquest recinte, pel qual van lluitar els nostres avantpassats, l’era actual podria convertir-lo en quelcom que podria ser l’orgull de la comarca del Garraf, i Sant Pere de Ribes podria sentir-se satisfeta de tenir dins del seu terme una obra que li donaria més renom del que actualment té”.
En el mateix document, no obstant això, afirmava que “sembla condemnat a desaparèixer”. Per sort, no serà així. Hem d’escriure nous llibres d’aquest lloc increïble, fets d’històries noves, totes les que ha acumulat durant els seus gairebé 100 anys d’existència i les que acumularà. Històries personals vinculades a aquest espai en el passat però que també tindran un espai en el seu futur, on desitgem agafar el relleu d’aquell projecte i fer que l’Autòdrom torni a ser un punt de trobada envoltats, ja no de carreres automobilístiques, però sí de natura, cavalls -com Mirabent curiosament mencionava- i un homenatge a la història del motor de la qual forma una part imprescindible.
