El 1923 es va inaugurar l’Autòdrom Terramar –anomenat aleshores Autódromo Nacional–, en una operació emmarcada en el desenvolupament de la ciutat – jardí de Terramar, però amb una àmplia i innovadora visió per dotar Catalunya d’un circuit de motor. L’Autòdrom Terramar va ser el primer de tot l’Estat, així com el tercer d’Europa i quart del món, després dels de Brooklands (Gran Bretanya, 1909), Indianàpolis (Estats Units, 1909) i Monza (Itàlia, 1921).
El món del motor va irrompre amb força a Catalunya en els primers anys del segle i va despertar una passió que va resultar creixent. Això va motivar que des de diferents àmbits relacionats amb aquest incipient esport es busquessin oportunitats per a organitzar curses, totes en circuits urbans o en carreteres comarcals. La primera prova del motor va ser el 1908 i es va celebrar, precisament, on poc després es construiria l’Autòdrom. Es tractava d’una cursa de 9 voltes en un recorregut de 27,8 quilòmetres compresos entre Sitges, Ribes, Canyelles i Vilanova, que es va batejar com a Circuit del Baix Penedès. El cartell de la prova, obra de Ramon Casas, mostrava una imatge de Sitges des de la creu de Ribes, a Santa Bàrbara. La cursa estava organitzada per l’Automòbil Club de Barcelona –que quatre anys després passaria a denominar-se Reial Automòbil Club de Catalunya– i tenia per nom Copa Catalunya. Hi van participar 19 pilots, però només van finalitzar-ne 10, amb l’italià Giosuè Giuppione com a guanyador.
L’any següent es va tornar a celebrar el mateix trofeu, amb victòria del francès Jules Gout, que va completar les 9 voltes del recorregut en 6 hores i 18 minuts. Tots dos campions del 1908 i 1909 van guanyar pilotant un Lyon-Peugeot, que era la marca que aquells primers anys del segle dominava l’emergent mercat de les competicions del motor. Gout va córrer a una mitjana de 57 quilòmetres per hora.
La Copa Catalunya es va traslladar el 1911 al Maresme, amb el nom de Copa Barcelona. Va sortir de Vilassar i va passar per Argentona i Mataró per acabar al mateix punt de sortida. També aquells anys es van organitzar dues edicions de la Prova de Regularitat i Turisme, així com la Copa Tibidabo (1914), mentre que el 1915 es va celebrar una prova Barcelona – Madrid – Barcelona entre dos fabricants: J. Custals i Josep M. Moré. Cap dels dos va aconseguir arribar al final.
La cursa que va contribuir a popularitzar el motor va ser la Volta a Catalunya en vehicles, que es va celebrar entre 1916 i 1920 (no confondre amb la Volta Ciclista a Catalunya, creada el 1911, la més antiga de l’Estat i quarta del món, després de les de França, Bèlgica i Itàlia). Aquesta Volta de cotxes va ser predecessora del que a partir del 1957 seria el Ral·li de Catalunya, i en la primera edició tenia un itinerari de 645 quilòmetres, que recorrien diverses comarques catalanes. Aquesta expansió territorial va afavorir l’interès del públic, que per primer cop tenia l’oportunitat de veure una cursa de vehicles al costat de casa. Aquell mateix 1916 es va crear la Penya Rhin, una de les entitats catalanes més actives i rellevants del món del motor. El 1921 va organitzar la primera edició del Gran Premi de la Penya Rhin, que es va disputar a Vilafranca, on repetiria els dos següents anys. Precisament, el campió d’aquesta prova en la seva edició de 1923 va ser el pilot francès Albert Divo, el mateix que guanyaria la primera cursa d’automòbils de l’Autòdrom Terramar, el 28 d’octubre d’aquell mateix any. El Gran Premi de la Penya Rhin es va continuar celebrant de manera intermitent entre 1933 i 1954 a Barcelona, primer a Montjuïc (que entre 1969 i 1975 acolliria quatre campionats d’F1) i després a Pedralbes, tots dos en circuit urbans.