La nostra filosofia

El nou projecte de l’Autòdrom de Terramar neix amb una clara vocació de compromís amb la natura i la societat. És per això que des dels seus inicis vam establir aquests dos pilars fonamentals que donen sentit al projecte. 

Preservar la connectivitat ecològica de l’entorn ha estat un dels objectius principals del projecte de restauració de l’Autòdrom de Terramar, des dels seus inicis. Així detallem aquesta finalitat en la documentació ambiental del projecte: “preservar i potenciar els espais d’interès connector de l’àmbit, tot millorant la connectivitat ecològica associada corresponent a la riera de Ribes i fomentant els valors naturals que han motivat la seva inclusió en espais protegits”.

Tal i com es pot consultar en l’índex de connectivitat terrestre que ha elaborat en l’àmbit de Catalunya el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Servei de Planificació de l’Entorn Natural (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural), els resultats en l’àrea de Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú (Comarca del Garraf –Oest), la connectivitat terrestre general és més aviat baixa. I si ens fixem en la zona concreta de l’Autòdrom, aquest índex de connectivitat no millora.

Tot i aquesta situació, els estudis ambientals associats al projecte de recuperació de l’Autòdrom Terramar realitzats pels ambientòlegs de Traça ambiental i el mateix pla urbanístic proposen una sèrie de mesures per minimitzar la possible pèrdua de la funció connectora del conjunt de l’àmbit, que impliquen reforçar la connectivitat en el sector oest, tant als boscos com a la Riera. Aquests no únicament es mantindran com estan actualment sinó que, amb les mesures proposades, es podria arribar a millorar la funció connectora d’aquests espais en el seu conjunt.

Concretament, aquestes són les 10 accions que es portaran a terme amb l’objectiu de preservar la connectivitat ecològica de l’entorn. I és que la revitalització de l’Autòdrom de Terramar per convertir-lo en un punt de trobada pren tot el seu sentit quan es garanteix la seva integració en harmonia amb la natura. 

El nostre compromís amb la natura està estretament lligat al compromís social, una altra de les bases sobre les quals s’ha desenvolupat el projecte de restauració de l’Autòdrom. De fet, la dinamització d’espais locals com aquest es tradueix en la difusió de valors lligats a la cultura, la història i l’esport.

Creiem fermament que els espais que acullin els esdeveniments del demà han de tenir una naturalesa menys efímera. Aquesta característica també ha de permetre la varietat i la versatilitat en la celebració d’esdeveniments locals que ajudin al desenvolupament del territori en el sentit més ampli.

I per assolir aquest gran objectiu, el binomi format per natura i societat volem que sigui perdurant en el temps com a segell d’identitat de l’Autòdrom de Terramar.

Veure més sobre el nostre compromisio social:

L’Autòdrom és una peça històrica del patrimoni automobilístic català i espanyol. El conjunt del circuit, així com els edificis que es van construir fa cent anys com espais complementaris, constitueixen petites joies arquitectòniques del Noucentisme, que seran restaurades i recuperades. És el cas dels paddocks, la cantina o l’edifici de la Champion –que va acollir el taller on es construïen peces d’automòbil–. Tots ells estan dins l’anella del circuit.

Però a més del patrimoni datat de les primeres dècades del segle XX, el conjunt de l’Autòdrom té dues masies de notable valor històric i patrimonial. Es tracta del Clot dels Frares –al costat de la recta principal del circuit– i Can Sidós –ubicada en un dels extrems del conjunt de l’Autòdrom, al costat del terme municipal de Sitges­­­–.

L’origen del Clot dels Frares es remunta al segle XVI i durant molt de temps va actuar com a lloc de recés de monjos. A principis del segle XX va ser un dels paratges predilectes de l’artista Joaquim Sunyer, que el va situar en diverses de les seves obres.

La Masia Can Sidós, per la seva banda, data del segle XVIII i va tenir una funció agrícola. Aquest espai serà adaptat –mantenint els seus elements patrimonials– a l’hotel que es construirà a l’Autòdrom.

La zona de l’Autòdrom, ja fora de l’anella, també és escenari de vestigis romans. Precisament, en els últims mesos, hem portat a terme un procés de recuperació d’aquestes restes a través d’un programa arqueològic.

La nostra anella de formigó, amb les seves múltiples vides, les seves cicatrius, els seus moments de glòria i d’abandonament, forma part de la història local. Molta gent de Sant Pere de Ribes i Sitges poden explicar una anècdota a propòsit de l’Autòdrom

Intervenir a l’Autòdrom és heretar una història, unes histories. Revitalitzar sense desvirtuar es el desafiament principal del projecte de recuperació del circuit. Per a que l’Autòdrom Terramar segueixi, per molts anys, teixint història i històries.

Per saber més sobre el patrimoni cultural i arquitectònic de l’Autòdrom, veure:

Previous
Next