Sovint ens trobem amb gent que ens pregunta que va ser del Autòdrom després de la seva última carrera l’any 1956. Certament, aquesta qüestió suscita molt d’interès, i es precisament per això que avui li donem resposta.
Poc després de que l’Autòdrom de Terramar acollís la seva última carrera l’any 1956, un acabalat empresari català, que venia de fer fortuna a Amèrica, va adquirir la propietat del espai per establir-hi una explotació avícola. Prova d’això, a l’actualitat, en son els nombrosos galliners que es troben als peus del mirador de l’Autòdrom o la bàscula per camions situada a la línia de sortida. El circuit sencer va canviar, de la nit al dia, el propòsit pel qual fou concebut. Així, per exemple, la graderia fou coberta per esdevenir una fàbrica de pinso. Avimar, l’empresa que gestionava l’explotació, va arribar a comptar amb varies desenes de milers de gallines a l’espai cap a finals dels anys 1960.
L’estat actual de les rectes de la pista, degradat en certs trams, es deu fonamentalment al pas de camions de gran tonatge carregats de pinso que entraven i sortien constantment del circuit. A pesar de tot, seria incorrecte afirmar que el pas d’Avimar per l’Autòdrom fou negatiu en totes les seves facetes. Sembla ser que les corbes del circuit, per les que no circulaven automòbils, sovint eren utilitzades per llençar el sobrant de l’explotació. Això va formar, amb el pas del temps, una crosta a sobre del ciment que va permetre protegir-lo de les inclemències del temps i frenar el seu degradat natural, raó per la qual ambdues corbes de l’Autòdrom es troben en l’actualitat en un estat quasi intacte.
Després de 20 anys d’activitat, l’empresa va tancar les seves portes a principis dels anys 1980. Que hagués estat de l’Autòdrom de no haver sigut per Avimar és una pregunta que, desgraciadament, romandrà sense resposta… El que és segur és que Avimar va tenir un paper cabdal en l’escriptura de la rica història del Autòdrom de Terramar.